Coneixeu el Llenyater del Benicadell?

En el temps que hi havia catorze vents i  set n'eren bons i set dolents, o potser no fa tant; en aquell moment que els viatges es feien en tartana i les granotes tenien pèl, vivia al Benicadell un llenyater, marit de la Castanyera, que passava l’hivern podant els pins i fent fardells de llenya per als forners, les estufes i els calciners.

Aquest home tenia una gran passió pel Nadal, era un gran entusiasta d’aquestes dates, li agradaven els torrons, els regals, la família reunida i la gent feliç... Però la seua feina no li deixava massa temps per a compartir els sopars, ni els dinars.

El llenyater baixant de la serra a Beniatjar

Ara que les lleis de protecció de la natura no permeten la tala de pins, i molta gent s’ha posat calefacció de gasoil o pèl•lets a casa, el llenyater no té tanta feina; per això, enguany li ha escrit al Pare Nadal una carta:

"Estimat barbut,

Volia demanar-li un desig. Aquest any m’agradaria a mi, anar a portar-los regalets als xiquets. Porte molt de temps estalviant i la meua dona sempre té diners guardats. A més els anys viscuts a la serra també m’han donat alguns poders màgics. 

Li demane per favor, que em cedisca el seu lloc ni que siga per aquest any, i si els xiquets queden contents, que puguera repetir."

El Pare Nadal li va contestar:

"Estimat llenyater,

Aprecie la seua bona voluntat i il·lusió per aquestes dates, no queden moltes persones grans que es continuen il·lusionant i potser aquesta és la raó de la seua longevitat. 

Per això li cedisc el meu lloc. No oblide traure bé la panxa i portar un bon sac. Confie en el seu gust per als regals i no s’oblide de cap xiquet, que em faria quedar fatal. I perquè els xiquets reconeguen els seus regals, lligue'ls una branqueta de romeret en el paquet, així no hi haurà confusió possible."

Ara ja sabeu, podeu demanar els regals al Llenyater del Benicadell, aquell home que va trobar un sac de doblons d'or i va veure com plovien bunyols.... Ah, que no el coneixeu? Doncs llegiu, llegiu El Llenyater del Benicadell, de Joan Olivares editat per Caixa Ontinyent. I sabreu d'on li ve tanta il·lusió i fortuna a aquest bon home!

Estic contenta

Estic d'estrena, fa temps que anava perseguint una imatge que parlara de mi. Un dibuixet d'eixos que es diuen logo i que ràpidament l'identifiquen a una. Però aquestes coses les vas postergant perquè cal detenir-se i pensar-se, definir-se i contar-ho a algú que sàpiga d'imatges.
Cal tot això o creuar-se amb la persona adequada. Gràcies a Sherezade Bardají vaig conèixer a Alfonso Romeo, i tot d'una li vaig proposar: Escolta, tu no em faries el logo? Alfonso diu que no és dissenyador, però dissenya. Tampoc és fotògraf, però l'objectiu de la seua càmera treu fotos amb textures. Tot d'una em va dir un síii (dubitatiu, com a bon gallec).
Amb ell he compartit alguns tes, riures i contes. Però el seu ull no parava d'escanejar el que veia i fa pocs dies em va enviar aquest logo:

Jo li vaig contestar un sí (sense dubtes, que per a alguna cosa visc a 1200 km de Galícia) i no li vaig preguntar massa què volia dir. Jo ho veia clar. Veig la maleta que fa més de deu anys que m'acompanya, algunes vegades més, altres menys. Una maleta que és el principi d'un viatge, aquest, que és per a mi la professió, un viatge cap a fora que cada vegada em porta més a dins. El viatge que cada matí encete.

I veig un arbre com tots els que m'envolten,  un arbre arrelat, com ho són les històries, un arbre amb multitud de branques com ho és la vida. Un arbre que és d'on vénen els llibres i les fruites. Un arbre amb fulles incipients d'una primavera que està venint, d'una primavera que estic vivint gràcies a això dels contes.

I també veig una ombra, perquè en aquesta vida no tot és llum, i és gràcies a les ombres que tenim perspectiva.

Estic contenta, per què no dir-ho?

AMORT A MASSANASSA

AMORT ha arribat a l'IES Massanassa, a eixa Sala Multiusos que l'ha vist néixer i créixer. Perquè si no he perdut el compte, aquest és el cinqué any que vaig al vostre institut.
Aquest any, els de Primer de l'ESO esteu escoltant les primeres històries de la "saga" AMORT: l'Institut l'Estació d'Ontinyent, l'Estació del tren, el Cementeri, la moto, alguns personatges... Ara ja són familiars per a vosaltres.

Estació de Renfe d'Ontinyent

Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

Alguns heu conegut a Agapito, aquell conserge d'institut tan faener, delicat i amb tanta devoció per reutilitzar i reciclar. Si busqueu la pel·lícula: "Lamb to the slaughter" d'Alfred Hitchcock veureu semblances amb la història, aquesta està basada amb el conte homònim de Roald Dahl.

I aquest és el llibre que sortejarem entre tots els que comenteu a aquesta entrada. De segur que la portada vos sona molt!

AMORT A LA BIBLIOTECA MARÍA MOLINER

Este matí hem estat a la Biblioteca María Moliner contant AMORT.
He descobert una biblioteca preciosa, un antic hospital de l'ordre de Sant Joan de Déu, amb un claustre amb un aire zen que convida a respirar i parar. I uns bibliotecaris encantats amb la seua feina i enamorats dels contes. 

Com vos havia promés ací teniu uns quants contes que vos convide que escolteu amb els auriculars i a mitja llum, soles a l'habitació. Si teniu un armari als peus del llit o un espill a l'habitació, aneu amb conte! Potser una bona alternativa a disfressar-se de carabassa. Si vos atreviu, ja em contareu.

L'autor d'aquests contes és Guy de Maupassant. Va viure al segle XIX, ja fa uns anys sí, però els seus contes encara ens posen en tensió, ens deixen sense poder engolir-nos la saliva. Ja...ja sé que eres de creure't les coses si te les conta un amic, però si jo fóra la teua amiga, de veritat, potser no el convidaria a llegir aquesta història. 

Com hui és dijous i ja sabeu que les coses importants sempre em passen en dijous, vos diré que avui també m'ha passat una cosa important. Vindre a Oriola i contar-vos estes històries que m'habiten, ha segut la cosa important de hui.

I com per a vosaltres també és dijous ja sabeu que entre els que comenteu sortejarem un llibre que vos arribarà a l'institut.

AMORT A MONTSERRAT

Este matí un grup de 54 alumes de l'IES Alcalans han vingut a celebrar a la Biblioteca Municipal de Montserrat a celebrar el seu dia. Els professor els havien dit que venien a escoltar contes i a elles i ells això d'eixir de classe i creuar el poble aprofitant el sol de tardor, ja els ha semblat bé.

En arribar vos esperava la història d'Agapito, aquell conserge d'institut tan faener, delicat i amb tanta devoció per reutilitzar i reciclar. Ara, si busqueu la pel·lícula : "Lamb to the slaughter" d'Alfred Hitchcock  veure semblances amb la història. Està basada en el conte homònim de Roald Dahl. Autor de qui sortejarem el llibre. 

A correu seguit, la moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen aquesta segona història al voltant del tren i de l'estació. Per als qui teniu interés a saber d'on he begut per a contar aquest conte ací vos deixe un enllaç. En aquest altre podeu escoltar tranquil·lament, o no tant, a casa, històries del mateix autor.

Per a mi ha segut un plaer passar una estoneta d'aquest dilluns asolellat amb vosaltres, en aquesta biblioteca que té plantat un arbre. La seua meravellosa bibliotecària vos rebrà sempre amb els braços oberts. Aprofiteu-la!

CENT ANYS DAHL

Avui fa cent anys del naixement de Roald Dahl i és que els escriptors després de morts segueixen complint anys. A Roald Dalh li passa una cosa curiosa i és que com més gran és, més modern es torna. Potser va ser un home avançat a la seua època o és que la seva literatura és  atemporal.
Al seu museu ho celebren durant tot el mes, amb moltes activitats.

Escrivia per a menuts, l'interessaven més que els adults, però agradava i agrada encara més als grans. Perquè escrivia des de l'adult que era, recordant l'infant que havia segut. Fidel a ell mateix, sense límits ni tabús com ho són els infants que els deixen ser. I ell havia tingut un pare i sobretot una mare que l'havia respectat. Vos recomane la lectura de Boy, Relatos de la infancia.

Però també escrivia per a grans i aleshores portava al límit, encara més als seus personatges. No vos perdeu l'edició que ha fet Sembra llibres. Els millors relats de Roald Dahl.

El curs passat amb la meua amiga y narradora Eva Andújar vam crear un projecte anomenat Cent anys Dahl que hem passejat per biblioteques i escoles, ací al blog pots veure algunes cosetes què anem treballant.

Només em sap greu una cosa, no haver conegut Roald Dahl amb 8 anys! Per això és per a mi quasi una obsessió regalar i recomanar llibres de l'autor als xiquets i xiquetes. Cap infant sense Dahl.

CONTES A LA FRESCA

En altres temps, quan el sol s’amagava i les temperatures eren més agradables, els veïns i veïnes treien les cadires a la porta de casa per a prendre la fresca i compartir experiències del dia i de la vida. Sempre hi havia algun veí amb més memòria o més instint fabulador que encantava a la resta amb les seves històries.

Era fàcil reconèixer-los: començaven a contar com qui no vol la cosa, parlant de l’oratge o d’algun personatge del poble. Situaven a l’audiència en un moment, espai o entorn concret, i tot açò aportava versemblança al succeït. I aquell era el principi i allò només havia ocorregut allí, i el temps passava i les paraules teixien la memòria i aquell teixit unia els veïns amb fils invisibles de records comuns. I a la veu de “demà més” o “ja està bé, xiquets”, la nit a la fresca s’acabava i cadascú al seu llit.

Amb aquest esperit 14 pobles de la Vall d’Albaida i la Safor (Província de València) s’han posat d’acord per a realitzar un projecte intermunicipal anomenat “Contes a la Fresca”, en què narradors locals i jo mateixa conten rondalles, històries o succeïts.

Pep Estornell professor de llengua i literatura, ànima mater del projecte "Rondalles de la Vall i del Vell" (recull de rondalles editat, realitzat pels alumnes de l’IES Sanchis Guarner de Castelló de Rugat) -i a qui caldria dedicar-li un altre article- i alcalde de Llutxent, em va proposar participar d’aquest nou projecte, que vaig accedir adoptar de bon començament.

Però sembla, si més no, difícil trobar una persona o més que vulguen contar contes en públic a la plaça del poble, davant dels seus veïns. El que es plantejava més difícil no ho ha sigut tant.  En cada poble un tècnic o un regidor municipal -la majoria són tan menuts que no disposen de tècnic-,  s’encarregava de buscar a la persona o persones que contarien. Contra el que podríem pensar, en tots els  pobles s’ha trobat gent de diferents edats amb capacitat per a narrar i molts d’ells i elles de manera excepcional.

Els explicàvem que el que havien de contar era un conte antic, alguna història que hagueren escoltat (consigna que molt sàviament em va apuntar Ana Griot). I així, després d’una conversa, quedàvem d’acord en quina rondalla, succeït o contarella narrarien.

A les 23 hores, que el campanar mana, la gent estava convocada a la plaça del poble i sense més preàmbuls la paraula es feia present: en aquells moments en què el temps no invertia en borsa i qui manava era la son, la gent contava històries sense mirar el rellotge, sense importar si ja s’havien escoltat. Amb aquesta introducció o una altra de semblant i la presentació elogiosa del narrador o narradora local, la plaça emmudia i ens transportàvem en el temps.

Es contava per a tots els presents sense importar l’edat. Com s'ha dit, cada nit una o més persones del poble narraven històries que tenien pensades, succeïts, faules, contarelles… En segon lloc, potser alguns espontanis s’animaven i la vetllada concloïa narrant jo rondalles del poble o adaptades als espais locals.

La majoria de les rondalles que s’han narrat estan recollides, ja que a la zona s’ha fet una gran tasca de recerca i edició de la tradició oral. Però escoltar-les de la veu del poble, d’eixa veu a través de la qual escoltem els avantpassats, sense haver passat pel sedàs de la literatura, amb les frases fetes, la riquesa lingüística del lloc, amb les referències locals… això ha estat un regal.

Aquest projecte m’ha donat molt més del que podia esperar: he conegut gent de la qual he aprés formes de narració properes, del tu a tu, amb un llenguatge acurat i una estructuració de les idees clara. He escoltat contes que han estat narrats centenars de vegades, narradors que dominen les analepsis, per exemple, i li donen ritme al relat. He aprés moltíssim i sobretot m’ha obert les portes a nous projectes que em faran créixer.
Continuaré treballant en aquest camí de l’escolta i la recollida de tradició, perquè encara que les històries estan editades, analitzades, classificades, no ho estan les maneres de narrar, la idiosincràsia de cada narrador… Això es pot estudiar, però la manera d’aprendre-ho és escoltant.

CONTES A LA FRESCA A L'OLLERIA

A les 23 hores en punt, que el campanar mana, a la placeta de la biblioteca ens vam reunir un grapadet de persones: grans i menudes a escoltar històries. Com passava abans, quan la paraula temps no cotitzava en borsa. I el primer relat va convocar a la pluja, però ningú es va alçar de la cadira, que ja sabem que seran quatre gotes i cinc seran de terra.

Foto: Emili Juan

Maite Ferrando ens va contar la història de l'Olleria: des dels primers habitants de la cova de Sant Nicolau fins als nostres dies. De cada moment  històric, va trobar un xicotet fet viscut als paratges de l'Olleria.

Foto: Emili Juan

Rosa Soler ens va deixar amb la boca oberta amb el seu llenguatge acurat, amb regust de llar de foc i pa amb oli i xocolata. Ens va delectar amb tres narracions ben unides, recollides de la boca de la seua sogra. Asseguda a una cadira, com ho havia vist fer, va començar a contar sense més explicacions, com ho fan els grans. Amb les mans sobre la falda va dir, mentre ordenava les idees, "Pos sí... Això era un..." I la història va aparéixer, entre carrers per asfaltar i xiquets farteretes que sempre troben la manera de pegar un bon mos, entre joves que "pixen carrers" i parelles que "xarrupen"...

Foto: Emili Juan

I el temps va passar i el campanar que no perdona va tocar les dotze, i vam contar l'últim i entre riures i algun neguit ens vam acomiadar amb un "bona nit", sense més. I cadascú es va dirigir al seu llit emportant-se a les Velletes de la Penya Roja, a Vicent o al Tio Pep el Tort.

Foto: Emili Juan

Foto: Emili Juan

Però com sempre, en apagar-se els focus comença la festa, i així va ser ahir. Davant del forn, al final de la placeta, dos germans van contar, a dos veus, succeïts de l'Olleria, asseguraven. I vam riure de valent amb els bunyols salats, els bous negres, el sac de castanyes... i tots els vidriers treballadors que han fet gran l'Olleria amb la seua feina i les seues històries. Aquelles que passaven i es contaven quan el temps no cotitzava en borsa. I com el campanar no para, va tocar la una o potser més i ens vam acomiadar amb un "Xe, això ho hem de repetir, que de històries n'hi ha moltes..."

Foto: Emili Juan

CONTES A LA FRESCA COMENÇA A CAMINAR. L'OLLERIA

Avui comença a caminar Contes a la Fresca, un projecte intermunicipal que ens portarà per 13 pobles de la Vall d'Albaida i un de La Safor en els mesos de juliol, agost i setembre.

Però el projecte va començar fa molt de temps o potser abans. Però no li dèiem projecte, ni calia fer difusió, ni demanar finançament, ni tan sols calia buscar prèviament a la gent que anava a contar. Perquè la gent es trobava a la fresca i contava el que els havia passat durant el dia, barrejat amb el que havien escoltat dels seus antics o fins i tot feien d'aquella rondalla una anècdota familiar, sense ànim d'enganyar sinó amb intenció de ser escoltat.

Foto: Diari de Mallorca.

Avui ens trobarem a l'Olleria sota el quart minvant de la lluna i els estels, amb el cel com a sostre,  com ho estaran fent a la mateixa hora a Marraketch o al desert de Mongolia. I com diu Ana Griott al seu recull de contes del Mediterrani ho fem per la necessitat de contar-nos, de saber qui som, per la necessitat de conjurar les pors ancestrals i plantar-los cara, de trobar un lloc on tot siga possible algun dia, per la necessitat de saber que altres han estat ací abans que nosaltres.

Avui, tres persones contarem rondalles que hem escoltat de la veu dels grans o hem llegit, històries que han corregut quilòmetres per a vindre fins ací, les mateixes que es contaran a altres llocs perquè els contes són patrimoni de la humanitat. 

Nosaltres els donarem vida, els regalarem un poc del nostre alé, de la nostra veu perquè emergisquen ací, de nou. Però sense públic no hi ha diàleg possible, així que vos esperem, a la placeta de la biblioteca, al carrer l'Aurora a les 23 hores. I si no pots vindre passa't demà per ací que farem un barret.

AMORT A GUADASSUAR

Dijous i bon dia, AMORT, amb tots els seus personatges, ha aterrat a la biblioteca de Guadassuart, i hem compartit  aventures i desventures amb els alumnes de primer i segon d'ESO del poble. 

La moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen la primera de les històries al voltant de l'estació del tren d'Ontinyent. Per als que tant d'interés teníeu a saber quina part de la història era certa us ajudarà llegir aquesta història. Ja em direu què us sembla i si us agrada, en aquest enllaç podeu escoltar més històries del mateix autor.

Ha estat un regal compartir amb vosaltres les meues històries, contar-les i reinventar-les, perquè cada vegada que conte una història, torna a néixer. Vosaltres sou l'ànima de les històries, els vostres silencis, la vostra respiració, les vostres mirades fan viure els contes.

I ara el concurs, ja em direu què us semblen els contes que us he enllaçat i si hi ha algun llibre que em recomaneu. Jo vos recomane Un monstre em ve a veure de Patrick Ness, i de Sembra llibres. En aquest enllaç podreu saber més sobre el llibre.

AMORT A LA BIBLIOTECA DE XÀTIVA

Dilluns i bon dia, vaig estar a la biblioteca de Xàtiva amb els alumnes de segon d'ESO. Arribaren escèptics a escoltar contes. Contes a mi? Sí a tu, que tens 14 anys i que vius la vida intensament, a tu que tens 14 anys i que esprems cada gota de tot el que t'interessa, a tu et vull contar una història, que ens la contem. 
Per començar, vos explicaré una història personal -els vaig dir- una que em va passar a mi fa uns anys, quan tenia la vostra edat -i els la vaig contar. Però quan vaig acabar em va envair un dubte...i ara que vos l'he contada, no sé, em sembla que  hi ha una part que a mi no m'ha passat, que en algun lloc l'he llegida, però... si mires ací potser tu trobes la resposta.

Aquest autor, Guy de Maupassant, va viure al segle XIX, ja fa uns anys sí, però els seus contes encara ens posen en tensió, ens deixen sense poder engolir-nos la saliva. Ja...ja sé que eres de creure't les coses si te les conta un amic, però si jo fóra la teua amiga, de veritat, potser no el convidaria a llegir aquesta història. 
Per acabar vos parlaré d'un llibre que podreu aconseguir, si feu algun comentari a esta entrada sobre literatura, llibres que heu llegit o sobre els contes que ací vos he enllaçat:
 Un monstre em ve a veure és una novel·la ideada per Siobahn Dowd i escrita per Patrick Ness i editada per Sembra llibres. Cónor, el protagonista d'aquest llibre es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment. Instants després, a les 00:07, un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure en monstres, sap que la seua imaginació i els mals moments pels quals està passant, li poden jugar una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor s'hi rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, vol la veritat. 

Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg, esteu davant d'un café sense sucre...

UN FAVOR I VA D'EROTISME.

M'han convidat a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuit Insular de Contes de Gran Canària. I jo que el primer que vaig pensar és que no sé què és l'erotisme, jo que crec que només pel fet d'anomenar-lo deixa d'existir, fràgil com el silenci, que en dir-lo es trenca. Jo que sé que les ments s'erotitzen amb les més petites insinuacions sense pretensions, o amb les pretensions ocultes.

Potser l'erotisme només passa a les ments de les persones: insinuat per un rinxol fora de lloc, provocat pel frec d'un dit inesperat darrere d'una orella, despertat per la innocència. Però tot això és literatura i jo tinc interés en conèixer l'erotisme de l'oficina, el del forn de pa, l'erotisme de la perruqueria i els dels grups de watsapp del cole, si cal.

Il·lustració d'Ana Juan 

Així que M'aclame a tu al més pur estil estellesià, per a demanar-vos que m'escrigueu, per favor, una frase o que em descriviu una imatge, una situació que siga realment eròtica per a vosaltres, real o ficcionada, escoltada o desitjada. Però de l'erotisme del dia a dia del que existeix de veritat. I amb tot, i el vostre permís, faré un conte.

Teniu l'opció de fer un comentari al blog com a anònims ( ja de per si acte eròtic)si us dóna més llibertat o signar-lo, o escriure'm a l'adreça: correu@almudenafrances.com



------------------------------------------------------------------

En castellano

Me han invitado a contar a "Cuentos eróticos por los rincones" en el Circuito Insular de Cuentos de Gran Canaria. Y yo que lo primero que pensé es que no sé qué es el erotismo, yo que creo que sólo por el hecho de llamarlo deja de existir, frágil como el silencio, que con solo pronunciarlo se rompe. Yo sé que las mentes se erotizan con las más pequeñas insinuaciones sin pretensiones, o con las pretensiones ocultas.

Ilustración de Ana Juan

Quizás el erotismo sólo ocurre en las mentes de las personas: insinuado por un rizo fuera de lugar, provocado por el roce de un dedo inesperado detrás de una oreja, despertado por la inocencia. Pero todo esto es literatura y mi interés está en conocer el erotismo de la oficina, el de la panadería, el erotismo de la peluquería y el de los grupos de watsapp del cole, si es necesario.

Así que Me aclamo a ti al más puro estilo de Estellés, para pedirte que me escribas, por favor, una frase o que me describas una imagen, una situación que sea realmente erótica para ti, real o ficcionada, escuchada o deseada. Pero del erotismo del día a día del que existe de verdad. Y con todo, y tu permiso, haré un cuento.

Tienes la opción de hacer un comentario en el blog como anónimo, si te da más libertad ocultar la identidad (que es ya de por si un acto erótico) o firmarlo o escribirme a la dirección: correu@almudenafrances.com

CONTAR A L'IES JOAN FUSTER DE SOLLANA

El passat dimarts 22 de març, Víctor G. Labrado em va convidar a fer tres sessions de contes amb els seus alumnes de l'ESO. Potser els seus alumnes no ho saben, és el més fàcil. La modèstia del mestre i l'obligació del dia a dia els ho hauran amagat. Però Víctor Labrado, a més de ser un gran escriptor, és un apassionat de la tradició oral, de recollir-la, recrear-la i contar-la, i potser un dels millors narradors del panorama.

No negaré que tindre davant tremenda figura em fa posar nerviosa, però res millor per fer-se passar la por que mirar-la als ulls. Unes quantes orelles escoltadores van passar per aquella sala d'audiovisuals, que millor seria anomenar-la per a l'ocasió sala auditivoimaginativa, i em van fer la feina més fàcil.
Vam contar contes de Guy de Maupassant, Marina Colasanti, Jairo Anibal Niño, alguna rondalla tradicional i algun conte de collita pròpia.
Hauré de ser sincera i dir-vos que no em vaig atrevir a contar una de les llegendes valencianes que més m'agraden: la llegenda de l'Encantada, però la podeu trobar al llibre de Víctor Labrado Llegendes Valencianes (2007, Bromera) o esperar a l'estiu i una poqueta nit vindré i vos en contaré aquesta i d'altres.

Un matí de contes en què vaig tindre temps de parlar amb Víctor, de contar, de descobrir el "Júpiter de Sollana", però aquesta és una altra història.

IES LES FOIES BENIGÀNIM

Avui he estat a l'IES Les Foies de Benigànim, amb els alumnes de 3er de l'ESO fent la segona part de l'activitat que teníem programada. En una primera trobada vam anar a la Biblioteca i vaig contar contes, ací teniu l'enllaç a un dels contes que van aparèixer en AMORT. I ací, més contes del mateix autor en format audio.

Un grup d'alumnes em van fer un regal molt tendre, en acabar la sessió

 En aquesta segona part, hem parlat de llibres, per a què els llegiu o simplement per a que sapigueu que existeixen. Llibres amb protagonistes joves que han de fer-se valdre per a trobar el seu lloc a la vida, per diferents raons.

Cristopher és el protagonista de El curiós incident a mitjanit. Aquest llibre, narrat en primera persona és com un got de suc de taronja que a glops sap dolç i a glops és amarg. Mark Haddon, l'autor ens porta del riure al drama, per a riure'ns del drama una altra vegada. Perquè la vida no és senzilla per a un xic amb autisme que no entén el món, però que vol formar part d'ell.

Samia vol córrer, és la més ràpida de tots els que corren pels carrers de Mogadisco (Somàlia). Ella no corre per fugir sinó perquè busca la llibertat, la seua i la de totes les dones islàmiques. Viu en un país en guerra, una guerra, com totes, innexplicable, injusta i indecent. Una guerra que la separa del seu millor amic i acaba amb totes les coses importants de la vida. Però a les cames troba la força per a seguir endavant. És una història basada en la vida de Samia Yusuf Omar, una jove somali que va aconseguir arribar als jocs olimpics. Ací teniu el vídeo que n'és la prova.

Kip Parvati voldria anar a l'escola, però ha de mantenir a la seua família. El seu pare se'n va anar amb un vaixell i ara ell és el cap de casa. Cada matí ix a pescar amb el seu tiet a la barca, però la mar no vol ser generosa amb ells. Ell, somia en viatjar amb un vaixell gran i viure moltes aventures, però abans hauria d'aconseguir suficients diners per a què la seva família poguera viurer durant la seua absència. Tot el món parla de La Lluna Rosa, una gran perla que està amagada en una cova baix de l'aigua. El problema és que la gran perla està custodiada per un tauró, que s'ha engolit a més d'un. Però això no aturarà a Kip. 

Un monstre em ve a veure, va ser ideada per Siobahn Dowd i escritat per Patrick Ness. Cónor, el protagonista, es desperta a mitjanit per culpa d'un mal son, sempre al mateix moment, instants després a les 12:07 un monstre el visita. Però Cónor es massa major per a creure amb monstres, sap que la seva imaginació i els mals moments per els quals està passant, li poden estar jugant una mala passada. Però el monstre li dóna evidències de la seua presència i Cónor es rendeix. El monstre vol que Cónor li done una cosa molt preuada, el monstre vol la veritat. Si pensàveu que el suc de taronja és el més amarg esteu davant d'un café sense sucre.

Desitge que alguna d'aquestes lectures vos agrade i siga la porta a nous llibres. Vos espere per ací al blog, i prompte ens veiem a la serra amb noves històries. Als afortunats, que guanyen el concurs, vos contaré la història d'aquesta casa.

CRÒNICA DE TRES DIES PEL MÓN

No passa massa sovint que em criden de lluny, que haja d'eixir de la meua zona de confort per a treballar lluny de casa. No passa massa sovint que haja d'anar a contar més enllà de l'Horta Nord. Jo que m'he declarat sempre una narradora de proximitat i n'he fet bandera del fet de contar a prop de casa, de vegades també conte fora.

No passa massa sovint, però quan passa no passa desapercebut.

La setmana passada, dilluns i bon dia, em vaig alçar de matinada. Em quedaven 400 km per a recórrer cap al nord i en arribar a l'Ebre a l'esquerra, això sobrepassa de lluny els meus límits narratius. Sobrepassava les meues fronteres psicològiques, perdia de vista el Benicadell, encara que en mantenia en l'àmbit lingüístic. He de confessar que d'aquests viatges m'emociona fins i tot prendrem un café a l'autopista.

Anava a Fraga, poble d'Aragó, ciutat de 15000 habitants, frontera amb Lleida. Allí es celebra el Festival de contes: Fraga T Cuenta que porta narradors de tot l'estat perquè escampen els contes pels racons de la ciutat. Per a realitzar aquest festival compten amb: moltes ganes, un grup o caldria dir un exèrcit de bibliotecàries encapçalades per Ana Barrafón, un pressupost amb el qual fan meravelles, un equip de govern que s'ho creu i moltes complicitats.

l'exèrcit de bibliotecàries que fan possible el Festival

Durant dos dies: vaig contar als centres d'educació secundària -del que ja vaig fer una xicoteta crònica ací-, a una escoleta per a nadons i a un bar per a adults. Vaig veure les aigües del Cinca, em vaig passejar pels carrers empinats i vaig realitzar la visita al curiós museu local, en la torre de la presó del Palau Montcada. Vaig saber del valuós treball de l'Institut d'estudis del Baix Cinca i com a cirera del pastís em vaig trobar amb Mariano Coronas.

Sóc fidel seguidora d'aquest mestre retirat, llig el que publica a les xarxes, rep algunes de les seues publicacions en paper i devore totes les entrades de la biblioteca del CEIP Miguel Servet, la biblioteca del col·le on va ser mestre i on encara queda l'estel del seu pas. Em va emocionar trobar-me'l conversar amb ell i rebre de la seua mà les seues últimes publicacions.

De tornada a casa, vaig passar per Mataró, ja sé que no va de camí, però una vegada s'està fora ja és més fàcil. Havia d'anar a casa de Pep Duran, quasi res porta el diari!, per a fer un encàrrec d'AEDA.
Pep Duran és un llibreter retirat, un traginer de contes, com a ell li agrada, i moltes coses més. Un home intel·ligent i generós. Vaig entrar al temple de Pep, el seu racó on guarda tots els llibres i objectes amb els que conta. Per a eixir surant de sa casa, després que m'explicara moltes coses, entre elles com fer que els esdeveniments fluïsquen i observar-los. Va convertir la física quàntica en un conte per a xiquets i jo no vaig poder tancar la boca.

Amb aquesta lleugeresa me'n vaig tornar a casa... i encara em dura.

Aquesta setmana el viatge serà interior.

AMORT A FRAGA

 Aquests dies estic a Fraga al Festival Fraga T cuenta, contant a nadons, a l'ESO i a adults. Després d'un bonic viatge amb cotxe he arribat a Fraga aquest matí. He desembarcat amb Amort a aquest poble banyat pel Cinca, convidada per la Xarxa de Biblioteques i ben rebuda per Anna, Pilar i Rosanna, unes bibliotecàries treballadores i entusiastes.

Als IES he anat a contar aquelles històries que van passar fa més de 20 anys a Ontinyent, a aquell institut que està al costat de l'estació, aprop del cementeri.

Hem compartit moments divertits, amors que apareixen i se'n van sense fer soroll, instants d'angoixa i  en algun moment fins i tot, hem passat por, de la que fa riure i també de la que et congela el riure a la cara.

 Si t'ha agradat experimentar aquestes sensacions, pots llegir aquest conte que va escriure Guy de Maupassant al segle XIX, però que us semblarà familiar. I si t'ha agradat l'autor, pots seguir llegint-lo, prestant un llibre a la biblioteca o en aquest enllaç on podràs escoltar els contes.

Sort a totes i tots al sorteig.

AMORT, A L'IES PORÇONS D'AIELO DE MALFERIT

Aquest matí AMORT, amb tots els seus personatges, ha aterrat a  l'Institut d'Aielo de Malferit, i hem compartit  aventures i desventures amb els alumnes de segon d'ESO. Al bon començament els alumnes, amb el to d'humor que caracteritza l'adolescència, han fet una gran ovació i han amenaçat en aplaudir 81 minuts i així guanyar a Plàcido Domingo. Quina presió! 

La moto ha irromput a l'escena i amb ella tots els personatges que conformen la primera de les històries al voltant de l'estació del tren d'Ontinyent. Per als que tant d'interés teníeu a saber quina part de la història era certa us ajudarà llegir aquesta història. Ja em direu què us sembla i si us agrada, en aquest enllaç podeu escoltar més històries del mateix autor.

 

Ha estat un regal compartir amb vosaltres les meues històries, contar-les i reinventar-les, perquè cada vegada que conte una història, torna a néixer. Vosaltres sou l'ànima de les històries, els vostres silencis, la vostra respiració, les vostres mirades fan viure els contes.

I ara el concurs, ja em direu què us semblen els contes que us he enllaçat i si hi ha algun llibre que em recomaneu. Jo vos recomane Un monstre em ve a veure de Patrick Ness, i de Sembra llibres. En aquest enllaç podreu saber més sobre el llibre.

BIBLIOTECA ALBAL

Hem començat, aquesta setmana, les sessions de narració per als alumnes de secundària d'Albal, a la Biblioteca Pública Municipal. Acollits per Marisol la bibliotecària i amb la complicitat i col·laboració del professorat de l'IES Albal i del Col·legi Santa Ana.

Hem contat contes del que comença a ser una saga: AMORT, històries d'amor i mort amb un institut com a escenari de fons. Els de segon ja són grans coneixedors d'aquesta saga i aquest any han conegut nous personatges, com al bo d'Agapito. Vos recomane que feu una recerca a la xarxa sobre llegendes urbanes,  vos sorprendran i saciaran les vostres ànsies d'històries.

Els de primer per altra banda, s'han començat a familiaritzar amb les anades i vingudes d'una moto, amors fugaços com estels i morts sobtades.Vos recomane, amics de primer, que llegiu aquest conte que ve enllaçat ací. És un conte de l'autor francés Guy de Maupassant, titulat "La aparición", que sens dubte vos semblarà familiar.

Sortejarem entre els alumnes de primer el llibre: El Misteri de la mansió cremada de Miguel A Giner,  Núria Tamarit i Xulia Vicente, d'Andana editorial. En aquest enllaç trobareu informació sobre el llibre.

Per als de segon reserve Un monstres em ve a veure de Patrick Ness, i de Sembra llibres. En aquest enllaç podreu saber més sobre el llibre.

És un plaer retrobar persones amb ganes d'escoltar, exigents i crítiques. Adolescents que són capaços d'estar atents i que recorden d'un any a un altre els contes. Moltes gràcies alumnes, professors i bibliotecària per la vostra acollida.