jueves, 16 de noviembre de 2017

MUDANCES

Hui el meu amic i bibliotecari Josep Moll m'ha dit: Les finestres de casa estan tancades, no es veu moviment, que ja no vius ací?

Té raó, he canviat de casa i no vos he avisat. Veïns que miràveu de tant en tant per esta finestra del blogspot: M'he fet una casa una miqueta més gran i sobretot amb més habitacions.
Esta és molt bonica, amb molta llum però ho tenia tot un poc al muntó.

Així que m'he mudat!

Puja al camió i vine:





jueves, 6 de abril de 2017

AMORT A ONTINYENT

Amort va estar a Ontinyent, al barri de la Vila per als alumnes de l'ESO del Col·legi La Milagrosa. Vam contar, i escoltar, al carrer, exactament al Callarís de la Vila en les escales aquelles que han vist passar els segles. Asseguts a les mateixes pedres per on pujaven els jueus, mussulmans i cristians des de fa tant de temps.


Ontinyent és el poble on estan inspirades aquestes històries, on es poden visitar els llocs exactes on van passar. 

AMORT sempre deixa amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.

lunes, 6 de marzo de 2017

GUARDONS HUIT DE MARÇ A ONTINYENT

Divendres vaig presentar els Guardons del Dia de la Dona, que la Regidoria d'Igualtat d'Ontinyent atorga en commemoració del huit de març. Em van demanar que llegira la presentació de les dones guardonades, les paraules que algunes persones properes havien escrit sobre elles.
Però jo vaig optar per, a banda de llegir aquestes emotives paraules, dedicar un conte a cadascuna.

Foto de Delia Celada Belda
Les guardonades van ser quatre: Maria Albiñana, gran defensora dels drets dels animals i que ha rescatat més de setanta gossos llebrers. Helena Gandia, comare del Centre de salut que acompanya a les dones en l'embaràs, en el part i en la criança sense judicis. Maruja Vaello, una dona que es va posar darrere d'un taulell als quinze anys i s'ha dedicat amb gran professionalitat al comerç i la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional. Conchín Pla es va inventar un ofici, el de carnissera i va obrir una botiga en aquells moments en què les dones s'havien de quedar a casa; una dona feta a ella mateixa.

Foto de Delia Celada Belda
Quatre dones anònimes que representen a milions de dones, que no direigeixen empreses, ni lideren partits. Però quatre dones que li donen sentit i corda a aquest món.

Vaig llegir les vides d'aquestes dones i vaig dedicar un temps a buscar els contes per a elles. Aquesta feina de recerca quasi mai la faig asseguda en una cadira, davant d'una taula. És una recerca interior que va donant xicotetes pistes i no és fins que tinc idees clares que no m'escabusse en els textos.

A Helena, li vaig dedicar un conte tradicional esquimal recollit per Àngela Carter, "Kakuarshuk". La història explica com les dones havien de cavar en la terra per a treure als seus fills i com Kakuarshuk es va haver d'esforçar molt i deixar-se part de la vida en la feina. I és gràcies a una raboseta que aconsegueix trobar el seu fill i la llum després de la foscor. Helena es va emocionar amb la raboseta i és que, com em va contar després, per a ella la rabosa és un animal molt estimat. Els contes tradicionals són tan poderosos que troben la manera de contar a cadascú just allò que necessita o vol escoltar.

Per a Maria Albiñana vaig pensar que li agradaria escoltar un conte amb protagonistes animals que després d'una vida de penúries aconsegueixen salvar-se. Un conte que reflecteix com els humans utilitzem els animals i els abandonem quan ja no en podem treure profit. Tot allò contra el que lluita Maria. Li vaig contar "Els animals vells", una versió valenciana d'"Els Músics de Bremen". Un conte que he tingut la sort de recuperar des de l'oralitat, gràcies a la memòria del pare de Miquel, de Montixelvo.

Foto de Dèlia Celada Belda
Per a Maruja, vaig reescriure el conte de Marina Colasanti que en el seu dia em va fer arribar la benvolguda Laura Santacruz. Aquesta dona té un teler amb el qual teixeix el sol, el vent i  la pluja. Es teixeix tot allò que necessita, però sàviament també sap desteixir quan les coses vénen maldades. Maruja és una experta en la seua tasca de triar just l'objecte que necessites o que millor quedarà per a regalar. Aquesta sembla una tasca nímia, que Maruja per ser dona hauria de saber fer. Però cal creure en allò que fas i fer-ho amb saviesa. Cal mirar amb estima les persones que atens per a fer-ho bé.

Foto de Dèlia Celada Belda
Conchín Pla, com vos he dit, és una dona feta a ella mateixa. Sense haver-se dedicat mai ni tindre l'ofici com a herència familiar, va muntar una carnisseria, i de la nit al matí es va posar a embotir llonganisses i botifarres i va donar la cara a un públic exigent. A mi, em va recordar a Apol·lònia la protagonista del conte de Rodari "Apol·lònia i les melmelades". Una dona que feia les millors melmelades del món; de qualsevol cosa treia un dolç irresistible. Fins i tot l'Emperador les va voler tastar i de tan irresistible com eren, les mosques es van tirar de cap. L'Emperador va demanar que tallaren les mans a Apol·lònia, però el poble va amenaçar l'Emperador. Serà molt millor que el busqueu i llegiu el final.
Aquesta tasca de cercar, seleccionar, adaptar i contar és una feina que m'enriqueix molt; em constreny en un assagador, em limita, però a la vegada encamina la feina i m'enlaira.

Foto de Dèlia

Estic agraïda i contenta d'haver pogut fer aquesta feina, d'haver posat el meu granet de sorra per a visibilitzar el món dels fonaments que substenten les grans construccions. Perquè la feina de les dones és una tasca amagada, però absolutament necessària perqué aquest món seguisca rodant.

I, ja posades, quina millor manera per a mi que fer-ho amb contes; crec que és molt interessant que els contes apareguen allí on no s'espera que facen la seua entrada tímida i es guanyen el seu lloc perquè se'ls espere més vegades.

viernes, 3 de marzo de 2017

AMORT A ALBAL

AMORT ha tornat a Albal, a la biblioteca que l'ha vist creixer, amb el professorat i els alumnes de primer i segon de la ESO de la localitat. Un públic que sap el que vol i és exigent. No vos negaré que sempre és un repte anar a Albal perquè tot i que vosaltres sou públic nou jo fa anys que em vaig proposar portar contes nous per als alumnes de segon.

A primer hem contat els primers contes d'aquesta saga. Em fa molt de goig que molts de vosaltres entreu demanant-los. Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

A segon enguany han estat presents els contes tradicionals, d'arreu del mon. Una versió de Barbablava, Un conte africà que jo l'he traslladat a una pensió de París, El conte d'unes espardenyes brutes i fastigoses que "canten". Vosaltres els feu créixer i m'interessen molt els vostres comentaris al respecte.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.

miércoles, 22 de febrero de 2017

AMORT A GATA DE GORGOS

AMORT ha arribat a Gata de Gorgos, a la Biblioteca Municipal un espai lluminós i  molt bonic davant del riu Gorgos, però el millor de la biblioteca són les bibliotecàries: Vicen Mulet i Silvia que igual fan clubs de lectura, hora del conte que pardalets de paper per fer una decoració de la biblioteca.
Els alumnes de secundària i batxillerat de l'IES Matemàtic Vicent Caselles han passat per la biblioteca, a escoltar les històries d'esta "saga" que ja és AMORT.
La sorpresa més gran ha estat que un dels professors de l'IES va ser professor durant 29 anys a l'Institut de l'Estació i teniu a qui preguntar-li.
l'Institut l'Estació d'Ontinyent, l'Estació del tren, el Cementeri, la moto, alguns personatges... Ara ja són familiars per a vosaltres.

Però si vos heu quedat amb moltes preguntes i la sang glaçada, ací vos deixe un enllaç en el qual trobareu un conte de Guy de Maupassant que vos sonarà molt.  I si  vos agraden aquest tipus de contes en els que el morts i els vius estan tant a prop, no vos perdeu aquest altre enllaç en el que podreu escoltar els contes d'aquest autor llegits per una lectora.

El llibre que sortejarem és Connexions, un lectura que enganxa i que a ningú deixa indiferent. La relación entre tres joves, de tres continents diferents, a les quals els uneix un telèfon mòbil. Un perill segons com es mire.


lunes, 19 de diciembre de 2016

Coneixeu el Llenyater del Benicadell?

En el temps que hi havia catorze vents i  set n'eren bons i set dolents, o potser no fa tant; en aquell moment que els viatges es feien en tartana i les granotes tenien pèl, vivia al Benicadell un llenyater, marit de la Castanyera, que passava l’hivern podant els pins i fent fardells de llenya per als forners, les estufes i els calciners.

Aquest home tenia una gran passió pel Nadal, era un gran entusiasta d’aquestes dates, li agradaven els torrons, els regals, la família reunida i la gent feliç... Però la seua feina no li deixava massa temps per a compartir els sopars, ni els dinars.


El llenyater baixant de la serra a Beniatjar
Ara que les lleis de protecció de la natura no permeten la tala de pins, i molta gent s’ha posat calefacció de gasoil o pèl•lets a casa, el llenyater no té tanta feina; per això, enguany li ha escrit al Pare Nadal una carta:

"Estimat barbut,
Volia demanar-li un desig. Aquest any m’agradaria a mi, anar a portar-los regalets als xiquets. Porte molt de temps estalviant i la meua dona sempre té diners guardats. A més els anys viscuts a la serra també m’han donat alguns poders màgics. 
Li demane per favor, que em cedisca el seu lloc ni que siga per aquest any, i si els xiquets queden contents, que puguera repetir."




El Pare Nadal li va contestar:

"Estimat llenyater,
Aprecie la seua bona voluntat i il·lusió per aquestes dates, no queden moltes persones grans que es continuen il·lusionant i potser aquesta és la raó de la seua longevitat. 
Per això li cedisc el meu lloc. No oblide traure bé la panxa i portar un bon sac. Confie en el seu gust per als regals i no s’oblide de cap xiquet, que em faria quedar fatal. I perquè els xiquets reconeguen els seus regals, lligue'ls una branqueta de romeret en el paquet, així no hi haurà confusió possible."

Ara ja sabeu, podeu demanar els regals al Llenyater del Benicadell, aquell home que va trobar un sac de doblons d'or i va veure com plovien bunyols.... Ah, que no el coneixeu? Doncs llegiu, llegiu El Llenyater del Benicadell, de Joan Olivares editat per Caixa Ontinyent. I sabreu d'on li ve tanta il·lusió i fortuna a aquest bon home!